Entrevistes als esportistes

L’entrevista dels esportistes ha estat realitzada per poder observar la manera de rebre les diferents tècniques i aspectes relacionats amb la psicologia de l’esport i com porten a terme les indicacions que els hi fan els psicòlegs per ajudar-los en el seu rendiment i per contrastar també la teoria i les idees dels diferents psicòlegs. L’entrevista original contestada per cada un dels esportistes es pot trobar en els annexos (des de la pàgina 20 a la 33). L’entrevista realitzada és la següent:

1. Quin esport fas? A quin nivell?
2. Com vas arribar al psicòleg esportiu per iniciació pròpia o per altres?
3. Quants anys fa que vas amb el psicòleg?
4. Et vas sentir malament el fet d’assumir anar amb el psicòleg?
5. A nivell d’esport de competició, què has notat?
6. Quant temps a la setmana t’entrevistes amb el psicòleg?
7. Creus que necessitaries més estona?
8. Les entrevistes són individuals o col·lectives?
9. Quins objectius us heu plantejat?
10. Podries concretar de quina manera tracteu cadascuna de les fases de la temporada (pre-temporada, temp., pre-competició i comp.)?
11. Quin tipus de tècniques practiqueu i en quin moment?
12. És més dura la psicologia en període de competició que no en un altre període?
13. Treballeu l’autoconfiança el de dia de la competició? De quina manera?
14. Quins altres aspectes treballeu el dia de la competició?
15. De quina manera has après a relaxar-te moments abans de la competició?
16. Has de fer alguns exercicis a casa? Quins?
17. Notes alguna evolució, millora en alguns dels aspectes que influeixen en l’entrenament/ competició?
18. Aconsellaries als altres esportistes que anessin als psicòleg esportiu? Perquè?

Aquesta entrevista s’ha realitzat a 8 esportistes diferents i practicants de diferents esports, una de les esportistes és colombiana, la resta d’esportistes són manresans i rodalies.

La Mabel Mosquera és una esportista que practica l’aixecament de peses al nivell d’alt rendiment. Va arribar a entrevistar-se amb el psicòleg degut a que una seva amiga era psicòloga (la Helda entrevistada anteriorment) i ella va començar a acompanyar-la psicològicament.

Ja fa tres anys que s’entrevista amb un psicòleg i en cap moment es va sentir malament ni va tenir vergonya pel fet d’anar a un psicòleg, ja que el psicòleg era una gran ajuda per ella. A nivell general li aporta seguretat i li treu les angusties i els temors que li genera la competència i també en els aspectes personals. Les millores que ha notat són l’enfortiment de l’autoestima, la seguretat i l’allunyament dels temors. No creu que necessiti més temps per parlar amb la psicòloga, ja que cada vegada que necessita contactar amb ella, ella està disponible, però generalment s’entrevista una hora a la setmana amb la psicòloga, sempre individualment, tot i que la psicòloga assisteix als entrenaments. Els objectius que es planteja són arribar a la medalla olímpica i medalles nacionals, les quals a confessat que ja les ha aconseguit.

Mabel ens explica que cada temporada és un món totalment diferent, ja que no sempre s’està en les mateixes condicions físiques i mentals.

Per això diu que és important que la seva psicòloga sigui sempre al seu costat, com una amiga, i ajudant-la sempre que pot.

Mabel ens explica que les tècniques psicològiques que utilitza normalment són: respiració abans de la competició, visualització durant els entrenaments i relaxació en la pre-competició. També diu que la psicòloga amb ella no és gens dura, ni en temps de competició ni de no competició. Simplement l’ajuda a sentir-se bé, a explicar les seves coses com si fos una amiga. A més, l’ajuda a regular la seva autoconfiança, ja que diu que això no només es fa abans d’una competició, sinó sempre, d’aquesta manera en el moment de la competició no té cap dubte de que és la millor. Però, generalment, els aspectes que es treballen el dia de la competició són l’autoestima i la motivació intrínseca. La manera que ha après a relaxar-se moments abans de la competició ha estat, primer de tot relaxant els músculs i respirant profundament i lentament, sentint que ella és molt bona en la pràctica i desprès mira de pensar en les paraules que li ha dit la psicòloga en un moment determinat.

A casa, la psicòloga li diu que s’estiri amb els ulls tancats i desprès d’haver fet la relaxació física, que tracti de moure’s en el moment de la competició, però sobretot que pensi en el podi.

També diu molt segura que nota una millora en alguns aspectes que influeixen en l’entrenament i competició, perquè ha après a dominar els nervis i a desenvolupar la seguretat en si mateixa.

I novament ens diu que sí aconsellaria als esportistes que anessin a un psicòleg, perquè el cos i la ment formen un sol ser i l’aspecte mental molts cops és el que no permet a l’esportista arribar a les seves metes i ens diu que entre el psicòleg i l’esportista hi ha d’haver una gran amistat i una gran disposició per part del psicòleg per atendre a l’esportista quan el necessiti, ja que el moment d’anar al psicòleg és sempre, perquè no hi ha un espai determinat.

Una esportista d’èlit, Aida Pintó, ens diu que fa esquí nàutic a nivell de competicions internacionals. Va començar a parlar amb un psicòleg fa 2 anys per mitjà de la federació catalana, però no es va sentir malament pel fet d’anar al psicòleg, al contrari, ens diu que no es va sentir malament, perquè no significa que estigui malament del cap, sinó que el psicòleg t’ajuda a tu mateix a nivell emocional.

A nivell de competició troba que les tècniques emprades per millorar la concentració i els nervis li han anat bé, tot i que els cops que s’entrevista amb el psicòleg són un cop cada quinze dies a l’estiu i durant l’any menys sovint, totes individuals i creu que necessitaria més estona per dialogar amb el psicòleg, però no és possible.

Els objectius que s’han plantejat són millorar l’ansietat i els nervis abans de les competicions; ser més positiu i confiar més en els propis resultats.

Bàsicament només treballen la temporada perquè al ser de ciutats diferents és molt difícil quedar per parlar i només a l’estiu que estan tots dos concentrats en un mateix lloc poden quedar més i per això, sobretot, tracten a nivell de competicions i resultats amb tècniques de relaxació i motivació abans de la competició, de concentració abans de cada entrenament i de valoració personal desprès de cada entrenament.

Tot i així ens confessa que la psicologia és molt més dura en època de competició perquè hi ha més temes a parlar i a treballar.

El dia de la competició sobretot treballen l’autoconfiança visualitzant el que és farà a la competició i la relaxació que s’aconsegueix respirant a fons, visualitzant i deixant la ment en blanc. A casa, malgrat tot això, abans d’anar ha dormir ha de visualitzar l’entrenament del dia següent.

La millora que nota és la facilitat a concentrar-se, tot i així ens diu que són temes difícils d’aconseguir.

Ella pensa que el tema psicològic influeix quasi en la meitat dels resultats que obtindrà un esportista; per tant si que és necessari anar a un psicòleg perquè és bo estar preparat psicològicament.

La Clàudia Jorge Lujàn practica el bàsquet a la categoria cadet preferent A amb el C.E Santa Rosa de Lima-Horta a Barcelona i als campionats estatals amb la selecció catalana, per això va arribar al psicòleg a través de la Federació Catalana de Basquetbol al integrar-se a la selecció catalana, tot i que ens diu que no hi va molt sovint, només en èpoques importants de la competició, tot i així, no creu que necessiti més temps per parlar amb el psicòleg, ja que depenent del seu estat psicològic i esportiu s’entrevista entre una i quatre vegades per setmana. Malgrat que no va anar al psicòleg per iniciativa pròpia, no es va sentir malament pel fet d’assumir anar amb el psicòleg, sinó al contrari, el psicòleg la ha ajudat a assumir el seu comportament dins de l’equip, a part d’això, el psicòleg també li ha fet reflexionar sobre el seu estat de joc en cada situació i en la mentalitat que hauria de tenir en cada moment, no només dins de la competició, sinó també fora de la competició; i a decidir quin és el camí correcte per seguir la temporada següent.

Les entrevistes són individuals, que són per saber l’estat en què es troba l’esportista mentalment en quan ha grau de motivació, estat d’ànim i de relació amb la resta de l’equip, però també n’hi ha de col·lectives prèvies al partit.

Els objectius plantejats són: participar en la competició sempre al 100%, respectar a tots els rivals independentment del nom, i afrontar els bons i mals moment esportius de la millor manera.

Les fases de la temporada es divideixen de la següent manera:

Pre-temporada: Normalment les sessions són col·lectives. El psicòleg tracta temes previs a la temporada i fa un previsió de com ha de ser la temporada. Mentalitza sobre com anirà la competició i què fer en els moments difícils.

Temporada: Depenent de si són individuals o col·lectives, el psicòleg parla sobre com estàs afrontant la temporada i com podries millorar-ho. Pre-competició: Es parla (individual i col·lectivament) sobre l’estat mental; si el jugador està motivat o no, i sobre com es troba a l’hora de jugar i al vestidor. En aquest moment el psicòleg té una gran tasca, ja que és molt important arribar mentalment el millor possible a la competició.

Competició: Aquí també es parla tan individualment com col·lectivament, en el cas de que la competició estigui donant resultats positius es parla de seguir de la mateixa manera i que en cas de poder venir-se avall, es parla de com afrontar-ho. Si els resultats de la competició no són els que s’esperaven, el psicòleg t’intenta ajudar mentalment a superar-ho.

Les tècniques que es practiquen són sempre parlar de com se sent l’esportista abans, durant i desprès d’un entrenament, d’un partit i d’una competició. A vegades, però, quan la sessió verbal no funciona, el psicòleg recomana escoltar música i recordar els millors moments esportius.

En els períodes de competició, la psicologia si que és més dura, perquè és quan s’ha d’estar en màxima tensió i no és pot fallar; és quan s’ha d’intentar fer el màxim de bé per aconseguir un títol, i tot això requereix molt exercici mental, a més de físics.

L’autoconfiança és treballa el dia de la competició normalment, reflexionant sobre els millors moments esportius, recordant com has de jugar el partit i perquè estàs allà, donant ànims i visualitzant el partit; però també previ a la competició es treballa l’esperit de motivació, les pressions ens alguns moments de la competició, la concentració i l’atenció.

Ella per relaxar-se escolta música abans d’un partit, ja que és una cosa que l’ajuda a relaxar-se o l’ajuda a concentrar-se.

Desprès de la competició a casa no ha de fer res, potser algun dia ha de fer estirament, com els músculs de l’esquena i els que s’han treballat més al llarg de la competició i poden estar amb més tensió, però generalment, ja ho fa unes hores abans del partit en una sala amb la resta de l’equip i amb silenci.

Ella ens diu que el psicòleg l’ha ajudat bastant, ja que diu que els dies que es troba desanimada, perquè els coses no li surten bé o tal com esperava, desprès de parlar amb el psicòleg li canvia la mentalitat i és llavors quan intenta fer-ho el millor possible, per això aconsellaria els esportistes que es trobessin pressionats per la competició anessin a parlar amb un psicòleg esportiu.

En Francesc, un jugador de futbol juvenil, va arribar a entrevistar-se amb el psicòleg perquè el club on ara actualment juga, hi ha una psicòloga i va trobar que li aniria bé, per això no es va sentir gens malament per anar a parlar amb ella, perquè la psicòloga era gran una ajuda, tot i que aquest és el primer any que hi va.

De moment, ens diu que encara estan treballant els aspectes que influeixen en la competició, però creu que li servirà de molt, perquè comença a notar millores.

Amb la psicòloga s’entrevista dos cops per setmana, però aquestes sessions són col·lectives, però llavors hi ha algunes que són individuals; per això ell creu que ja en té prou amb aquestes sessions, però sens dubte diu que si en necessita més ja intentarà parlar amb ella.

L’objectiu que s’han plantejat de moment és controlar el cos, i la tècnica que s’utilitza és la respiració. La psicòloga li fa avaluacions i li comenta com va i ens diu que ara està treballant treure’s l’angoixa del partit, però també treballen l’autoconfiança a partir de la visualització.

Ell creu que la psicologia ja va bé que sigui més dura durant el període de competició, el dia de la competició aprèn a relaxar-se amb la respiració controlada, com que la psicòloga no parla amb ell el dia de la competició, ella li diu que a casa faci exercicis de 3x3 i 4x3 de respiració; la respiració és un dels aspectes en que més ha notat una gran evolució i millora a l’hora de relaxar-se.

Per això ens diu que no està mai de més parlar amb un psicòleg, ja que és una ajuda, perquè quan et trobes baix de moral et pot ajudar i donar un bon rendiment al partit.

La Meritxell Calduch i Prat fa atletisme a un nivell semiprofessional i ara fa uns 7 anys que s’entrevista amb un psicòleg, però no de manera continuada. Ella va començar a entrevistar-se amb el psicòleg de la federació quan va necessitar ajuda; per això no es va sentir malament pel fet de parlar amb ell, a part d’això, ella va comença a parla amb ell perquè volia millorar el rendiment esportiu.

El psicòleg la ha ajudat en els moments en que físicament està molt bé, però mentalment no tant, i també a gaudir de l’esport.

Generalment s’entrevista amb el psicòleg individualment cada quinze dies, però en època de competició dos cops a la setmana, i no creu que necessiti més hores per parlar amb el psicòleg, ja que si ella volgués podria augmentar el nombre de sessions.

Els objectius que s’han plantejat són: tornar a gaudir de l’esport, perquè ens diu que ha estat lesionada dos anys i això fa que el nivell psicològic estigui una mica carregat.

Durant la pre-temporada pràcticament no es veuen, perquè és una època de descans psíquic important, però a mesura que s’acosta l’inici de la temporada, llavors van plantejant com la volen afrontar, quins són els objectius que volen aconseguir i com hi poden arribar. Abans d’una competició treballen molt la visualització i s’imagina la cursa, quins rivals tindrà, el tipus de circuit que haurà de córrer, la distància del circuit i la tàctica que seguirà, i tenir pensaments positius. Desprès de la competició s’analitza el que ha passar, el resultat, com s’ha trobat abans, durant i desprès de la prova i quines sensacions ha tingut.

Ens diu també que la psicologia és més dura en períodes de competició depèn de l’estat anímic en que es troba, ja que a vegades, afers exteriors a l’esport interfereixen en la pràctica esportiva i aquests apareixen en qualsevol moment. En èpoques de competició és normal que es doni gran importància a l’estat psicològic, perquè és més important que l’estat físic i generalment abans d’una competició s’altera l’estat psicològic. Per això el dia abans de la competició és treballa l’autoconfiança analitzant el treball que es porta acumulat durant dies anteriors a la competició, perquè si no es confia amb un mateix ningú ho pot fer per tu. Ella parlant amb les companyes, escoltant música i distraient-se és relaxa moment abans de la competició.

A vegades, però, ha de fer exercicis a casa com ara escriure en un full les sensacions que li han provocat un entrenament determinat o una competició i sempre han de ser frases curtes i positives.

L’autoconfiança ha estat un dels aspectes que més millora hi ha notat, perquè en cada competició ho dóna tot i si no ha pogut guanyar, és perquè les altres atletes corrien més i no pas perquè ella ho hagi fet malament; per això, ella aconsella que els esportistes anessin amb un psicòleg esportiu, perquè diu que és una part important del propi entrenament; un complement que ajuda a entendre que moltes vegades en l’esport dos més dos no són sempre quatre.

En Maurici Casasayas practica el judo a nivell de campionat d’Espanya i en algunes competicions internacionals però, normalment a nivell de campionat d’Espanya, a nivell nacional. I va arribar al psicòleg esportiu, principalment, per l’entrenador, l’entrenador li va aconsellar que anés a un psicòleg esportiu i com que el psicòleg és un judoka del gimnàs on entrena li va ser molt fàcil contactar amb ell, però va ser per iniciativa de l’entrenador, no va ser per iniciativa seva; d’això fa tres anys. Però tot i que no va anar amb el psicòleg per iniciativa pròpia, no es va sentir gens malament, perquè ell tenia ben clar que el fet d’anar al psicòleg era per millorar el seu rendiment dintre de la competició però, ens confessa que quan tenia 15 anys i amb un grup assistien al psicòleg llavors si que es sentien malament.

A nivell de competició ha notat una millora en l’atenció, en la confiança i en el control dels nervis, tot i que els nervis i siguin sempre però es poden controlar.

Normalment, s’entrevista amb el psicòleg una hora a la setmana, però dintre de l’entrenament de judo hi ha una sèrie d’aspectes que el psicòleg li fa treballar, parlen d’uns temes i llavors li diu que totes les coses que han parlat les apliqui dintre de l’entrenament com si estigués dintre de la competició. Ell que creu que no necessitaria més estona per estar amb el psicòleg, perquè amb el treball que estan fent creu que ja n’hi ha prou. Anterior a aquests tres anys, les entrevistes eren col·lectives, però ara són individuals, perquè creu que cada esportista dins de la competició té les seves debilitats.

No divideixen l temporada de la pre-temporada; sinó que quan surt algun problema treballen aquell aspecte, però no tenen res fixa ni divideixen els períodes, ja que van fent dia a dia.

Els objectius que s’han plantejat a nivell de resultat són diferents depenent de les competicions, ja que en una competició potser es plantegen treure medalla, en una altre treballar l’agressivitat, l’atenció. I en les competicions que no li influeix el resultat practiquen aspectes que l’ajudin pel campionat d’Espanya.

Les tècniques que utilitzen són la relaxació dins de la competició, en els moment de descans; però bàsicament són tècniques de focus atencional dins del combat, en les parades del combat per no perdre l’objectiu que té dintre del combat. I no creu que sigui més dura la psicologia en èpoques de competició.

Els aspectes que treballen el dia de la competició són l’atenció, l’agressivitat i l’autoconfiança que la treballen visualitzant imatges correctes dintre de la competició on sempre ell sigui superior o estigui dominant al contrincant i també visualitzant imatges de com li agradaria que fos; el dia de la competició sol estar molt tranquil i no acostuma a estar nerviós i per tant no necessita cap tècnica de relaxació, només està nerviós i amb ansietat minuts abans de la competició, a l’escalfament; però les tècniques no li funcionen. Els exercicis que ha de fer a casa normalment són desprès d’un combat apuntar les sensacions que ha tingut i l’agressivitat en una escala.

La millora que ha notat ha estat que ara està més còmode a la competició que no pas fa dos anys, ja que abans la competició li donava neguit, i creu que tots els esportistes que competeixen a un cert nivell, com ara el campionat d’Espanya, és imprescindible.

En Xavier Llobet fa triatló olímpic a nivell professional-èlite, ara actualment no va en cap psicòleg, perquè no ha trobat a cap psicòleg que li donés garanties. Però ens diu que no es sentiria malament quan trobés a un bon professional, perquè és un complement i una ajuda molt interessant en l’alt rendiment, però diu que no ha trobat a cap psicòleg que actuï i sigui un bon psicòleg esportiu.

I ens diu que la pròpia societat és competitiva i que l’esport és el pic més alt de la piràmide, és una tensió màxima, en tots els aspectes, l’entrenament diari, les competicions, les pressions, el patrocinadors... i creu que totes aquestes pressions les hauria de treballa el psicòleg.

Ens diu que quan anava amb un psicòleg les entrevistes eren individuals, perquè creu que per els esports individuals és molt important la discreció i el treball personal, ja que cada esportista és un món i el viu a la seva manera. I ens diu que quan hi ha una lluita més gran amb el treball psicològic és en el període competitiu, ja que és el més important i és on es veuen els fruits i on han de sortir els bons resultats, però si hi ha temps es pot preparar la ment abans del període competitiu. Però l’autoconfiança el dia de la competició no la treballaven gens, els aspectes que treballaven el dia de la competició eren el nerviosisme, la preparació de la carrera i les possibles maneres d’afrontar els problemes que poden sorgir durant la competició.

Ell ha après a relaxar-se escoltant música, intentar distreure’s, desconnectar i tenir la ment en blanc, perquè creu que el gran problema dels esportistes és que pensen massa i llavors l’esportista es converteix en una màquina, perquè només entrena per la competició i desprès quan té el descans i té temps per pensa llavors, si ha obtingut mals resultats està desanimat.

Degut a la seva mala experiència amb els psicòlegs, ens diu que no aconsellaria a ningú que anés a un psicòleg esportiu, però diu que potser el dia que trobi a un autèntic i professional psicòleg, llavors canviarà d’opinió, però diu que els psicòlegs que ha provat dels CARS no li han agradat.

La nedadora Noemi Sala competeix en un nivell absolut i ens diu que l’objectiu de la psicologia sempre és no enfonsar-se psicològicament per qualsevol motiu. I va arribar a dialogar amb un psicòleg esportiu per iniciació de d’altres persones, però tot i així ens diu que no es va sentir malament pel fet d’assumir d’anar a parlar amb ell, ja que creu que el psicòleg li ha servit de gran ajuda, perquè diu que ha millorat a l’hora de la seva mentalitat, ja que quan a de competir està menys nerviosa i pot controlar el nerviosisme que abans no podia controlar-ho. Generalment, un cop a la setmana s’entrevista amb el psicòleg de manera col·lectiva; però ella creu que en algunes èpoques necessitaria més hores per poder parlar amb el psicòleg.

Els objectius que s’han proposat són de cara a la competició estar més tranquil·la, és a dir no tan nerviosa.

Les tècniques ens diu que són molt senzilles, que consisteixen en visualitzar les pors de la competició mentalment i alhora encendre un cronòmetre quan es comença a visualitzar-les i es para quant s’acaba la visualització. Depenent de la competició, la psicologia és més dura o no, però normalment ens diu que és més dura en el període anterior de la competició, perquè un s’ha de mentalitzar de la prova i això costa molt; els aspectes que es treballen el dia de la competició són la relaxació i l’actuació; i a partir de la respiració aconsegueix relaxar-se. Normalment no ha de fer cap exercici a casa.

Si que ha notat millores en els aspectes que influeixen en la competició, ja que es pot controlar el nerviosisme i això fa que no estigui tant nerviosa a la competició. Per això ens diu que si que aconsellaria els esportistes que anessin amb un psicòleg esportiu, perquè els esportistes es basen de la psicologia i el físic i si la psicologia no funciona, el físic no serveix per res.