3.1. Història de l’alimentació mediterrània

Amb dades dels últims seixanta anys, es va observar que la majoria, dels països de la conca mediterrània occidental i oriental: Espanya, Grècia, Itàlia, França,... tenien un menor percentatge d’infarts de miocardi i una taxa molt més baixa de morts per càncer que altres regions del món com ara Amèrica. Els últims trenta anys s’han dut a terme diverses investigacions sobre aquest fet. S’ha descobert que la dieta té un paper elemental en la disminució de morts per càncer i la disminució d’infarts de miocardi.

A partir d’aquests descobriments el biòleg Ancel Keys va definir la dieta mediterrània, que es considerada una de les dietes més saludables. Aquesta dieta ha estat forjada i elaborada, amb la influència dels pobles que han anat ocupant i transitant pel mediterrani: ibers, celtes, grecs, romans, àrabs... i amb els nous productes, que provinents d’Amèrica van arribar des del s. XVIII.

Els grecs i els romans van construir la base de la dieta mediterrània o el que també s’anomena trilogia mediterrània. Tres són els elements característics de la dieta mediterrània: el pa o els cereals, el vi i l’oli d’oliva.

Els pobles germànics van introduir la carn a la dieta mediterrània, i els àrabs aliments com les albergínies, l’arròs, la pasta, les escarxofes...

No hi ha una única dieta mediterrània. Cada país de la conca mediterrània incorpora o modifica alguns aspectes segons la seva cultura alimentària o agrària. Això si, tota dieta mediterrània té unes característiques comunes.

En la dieta mediterrània abunden els aliments d’origen vegetal, com els cereals, l’arròs i la pasta, especialment s’utilitza la patata, el llegum, la verdura i la fruita. La majoria de verdura i fruita es consumeix com aliment fresc i proporcionen la fibra necessària al cos. La fibra és un important regulador del ritme i de l’absorció intestinal.

Ja s’ha comentat que l’oli d’oliva és un dels tres elements fonamentals d’aquesta dieta. Es fa servir com a greix principal, tant per amanir com per a cuinar. Tanmateix els productes làctics, sobretot la llet i el formatge, són la font principal de calci, mentre que el peix blau, com la sardina, és la font principal de proteïnes i fòsfor.

Les herbes aromàtiques com l’orenga o la pebre, els cítrics, el vinagre i l’all són una alternativa saludable a la sal. També el vi, consumit amb moderació, és un element important de la dieta mediterrània. Cal dir que les preparacions culinàries d’aquest tipus de dieta són més aviat senzilles: bullits, rostits, brases...

Tot això i un estil de vida acompanyat de grans esforços físics i hores adequades de repòs fan de la dieta mediterrània una de les dietes més saludables.