3.1. Història de l’alimentació mediterrània

Amb dades dels últims seixanta anys, es va observar que la majoria, dels països de la conca mediterrània occidental i oriental: Espanya, Grècia, Itàlia, França,... tenien un menor percentatge d’infarts de miocardi i una taxa molt més baixa de morts per càncer que altres regions del món com ara Amèrica. Els últims trenta anys s’han dut a terme diverses investigacions sobre aquest fet. S’ha descobert que la dieta té un paper elemental en la disminució de morts per càncer i la disminució d’infarts de miocardi.

A partir d’aquests descobriments el biòleg Ancel Keys va definir la dieta mediterrània, que es considerada una de les dietes més saludables. Aquesta dieta ha estat forjada i elaborada, amb la influència dels pobles que han anat ocupant i transitant pel mediterrani: ibers, celtes, grecs, romans, àrabs... i amb els nous productes, que provinents d’Amèrica van arribar des del s. XVIII.

Els grecs i els romans van construir la base de la dieta mediterrània o el que també s’anomena trilogia mediterrània. Tres són els elements característics de la dieta mediterrània: el pa o els cereals, el vi i l’oli d’oliva.

Els pobles germànics van introduir la carn a la dieta mediterrània, i els àrabs aliments com les albergínies, l’arròs, la pasta, les escarxofes...

No hi ha una única dieta mediterrània. Cada país de la conca mediterrània incorpora o modifica alguns aspectes segons la seva cultura alimentària o agrària. Això si, tota dieta mediterrània té unes característiques comunes.

En la dieta mediterrània abunden els aliments d’origen vegetal, com els cereals, l’arròs i la pasta, especialment s’utilitza la patata, el llegum, la verdura i la fruita. La majoria de verdura i fruita es consumeix com aliment fresc i proporcionen la fibra necessària al cos. La fibra és un important regulador del ritme i de l’absorció intestinal.

Ja s’ha comentat que l’oli d’oliva és un dels tres elements fonamentals d’aquesta dieta. Es fa servir com a greix principal, tant per amanir com per a cuinar. Tanmateix els productes làctics, sobretot la llet i el formatge, són la font principal de calci, mentre que el peix blau, com la sardina, és la font principal de proteïnes i fòsfor.

Les herbes aromàtiques com l’orenga o la pebre, els cítrics, el vinagre i l’all són una alternativa saludable a la sal. També el vi, consumit amb moderació, és un element important de la dieta mediterrània. Cal dir que les preparacions culinàries d’aquest tipus de dieta són més aviat senzilles: bullits, rostits, brases...

Tot això i un estil de vida acompanyat de grans esforços físics i hores adequades de repòs fan de la dieta mediterrània una de les dietes més saludables.

Añadir nuevo comentario

Filtered HTML

  • Las direcciones de las páginas web y las de correo se convierten en enlaces automáticamente.
  • Etiquetas HTML permitidas: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.

Plain text

  • No se permiten etiquetas HTML.
  • Las direcciones de las páginas web y las de correo se convierten en enlaces automáticamente.
  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.
CAPTCHA
Este apartado es para verificar si usted es un visitante humano y así prevenir subscripciones automatizadas de los spamers.
CAPTCHA de imagen
Introduzca los caracteres mostrados en la imagen.

Convenios

Escuela de padle de competición
Escuela de padle de competición
Mútua d'assegurances de salut, vida i pensions Universidad Nacional de Educación a Distancia Universitat Oberta de Catalunya Diagnóstico y tratamiento de déficit de atención e hiperactividad Psicología aplicada a la hípica, apoyo a jinetes y entrenadores