Introducció

Per començar voldria fer uns aclariment sobre la psicologia esportiva ja que molts esportistes tenen por al psicòleg perquè pensen que no el necessiten, ja que no estan malalts ni desequilibrats ni depressius. Però això és un error. Els psicòlegs esportius són educadors, no són clínics. El treball del psicòleg esportiu no consisteix en solucionar els problemes personals dels esportistes, ni tampoc de tractar els atletes amb problemes mentals, sinó que l’objectiu és dotar i potenciar en l’esportista una sèrie de qualitats o habilitats psicològiques per tal de competir en les millors prestacions possibles. El treball del psicòleg esportiu és molt semblant al d’un entrenador, però ell, a més d’entrenar els aspectes físics, tècnics o tàctics, entrena el psicològic.

Molts esportistes i entrenadors pensen que l’entrenament psicològic hauria de produir resultats miraculosos, màgics i gairebé instantanis. Els esportistes saben bé que per desenvolupar les seves habilitats físiques han de passar anys entrenant-se. L’entrenament psicològic necessita la mateixa dedicació i temps. Perquè un esportista domini realment la seva ment, ha de dedicar anys de desenvolupament d’aquestes habilitats.

Tal com diuen els aclariments sobre la psicologia esportiva, va ser una de les coses que em va fer pensar en fer el treball de la psicologia esportiva, ja que moltes persones pensen que per anar a un psicòlegs s’ha d’estar mentalment malament i perquè sempre m’ha interessat el món de la psicologia i ara crec que he tingut l’oportunitat de conèixe’l més, però, tot i així, primer feia el treball de recerca sobre calories i pulsacions, perquè volia fer INEF, però finalment, em vaig decidir a canviar el treball de recerca i fer-lo sobre la psicologia de l’esport, perquè vaig decidir fer la carrera de Psicologia i creia que em serviria de gran ajut, per si llavors em voldria especialitzar en psicòloga de l’activitat física i de l’esport.

Els objectius d’aquest treball són poder comprovar si la teoria del cos del treball amb les respostes de l’entrevista dels psicòlegs concorden i veure si els esportistes ho reben de la mateixa manera que diuen els psicòlegs i la teoria.

Aquest treball parla sobre la psicologia de l’esport, i hi podem trobar la història de la psicologia de l’esport, les tècniques, les funcions del psicòleg, les habilitats de la psicologia de l’esport, la divisió d’esports, l’ansietat i la tensió, ja que són dos aspectes claus per tal de no poder estar el 100% en la competició, per aconseguir un bon rendiment i el desglossament de les entrevistes, per trobar aquesta informació me basat en la recerca d’alguns llibres i la recerca per internet, però bàsicament a estat a partir d’internet; les entrevistes s’han pogut realitzar en directe, però també s’han realitzat per e-mail, ja que molts dels esportistes o psicòlegs són de fora d’Espanya o persones conegudes i ens era més fàcil contactar per e-mail, ja que els d’aquí o no m’han contestat o bé m’han dit que no em podien facilitar aquestes dades i això a fet més dificultosa la meva recerca (les respostes dels e-mail es poden trobar en els annexos, des de la pàgina 2 a la 6), val a dir que cap CAR d’Espanya i Federacions espanyoles m’han facilitat informació. En les conclusions del treball hi podem veure les comparacions entre la teoria i la pràctica realitzada pels psicòlegs en vers als esportistes, les comparacions entre psicòlegs i esportistes i les ampliacions de temes tractats a la teoria. I s’han arribat a les conclusions que la psicologia esportiva, per regla general, ajuda a millorar el rendiment de l’esportista en els aspectes treballats pel psicòleg i s’ha pogut comprovar que en la teoria i en la pràctica no hi ha gaire diferencia.