Àmbits d’actuació d’un psicòleg

El psicòleg de l’activitat física i de l’esport desenvolupa les seves funcions en tres grans camps d’acció: l’esport de rendiment, l’esport de base o d’iniciació i l’esport d’oci, salut i temps lliure.

Esport de rendiment

L’esport de rendiment té com a principal objecte la consecució d’uns resultats òptims en la competició esportiva i s’emmarca en una institució, organització o entitat, regulant-se per una normativa de caràcter institucional. Aquest tipus d’esport implica una pràctica relativament continuada (no esporàdica), planificada i realitzada habitualment dins d’uns marges d’edat, en funció de la modalitat esportiva practicada, ja sigui amateur o professional.

El treball del psicòleg de l’activitat física i de l’esport consisteix bàsicament en entrenar habilitats psicològiques necessàries per que l’esportista individualment i/o col·lectivament pugi enfrontar-se amb grans recursos a la situació de competició esportiva i la millora del rendiment.

Les funcions específiques del psicòleg dins d’aquest àmbit són les següents:

1. Avaluació, entrenament i control d’habilitats psicològiques especifiques de les diferents modalitats esportives.
2. Assessorament als tècnics sobre la planificació d’objectius, direcció de grups, estratègies de comunicació, distribució de feines, etc.
3. Assessorament directa als esportistes sobre les relacions amb els medis de comunicació, finalitat de l’activitat, atenció en cas de lesions, etc.
4. Investigació, principalment sobre tècniques d’avaluació, control i entrenament, com el programa i el període de l’entrenament psicològic.

Esport de base i d’iniciació

L’esport de base i d’iniciació es refereix a la fase d’inici de l’activitat física-esportiva especialment en edats primerenques. L’esport s’ha convertit en un cap de desenvolupament psicosocial bàsic per a molts nens i adolescents. S’ha de matisar, que l’esport observat des d’aquesta perspectiva s’ha d’entendre no només com a una activitat competitiva, sinó com a una activitat lúdica i de desenvolupament personal. L’aprenentatge, la motivació, la interacció social i el passar-s’ho bé amb l’activitat són, entre molts altres, aspectes prioritaris en aquesta etapa.

L’objectiu fonamental del psicòleg de l’activitat física i de l’esport en aquesta àrea és atendre a la formació, aprenentatge i desenvolupament dels practicants (coneixements, actituds i valors), i les seves funcions van destinades específicament a:

1. L’orientació i assessorament especialitzat als tècnics i responsables que intervenen en l’esport de base i iniciació.
2. Els familiars, per establir un clima adequat que afavoreixi l’activitat física-esportiva.
3. Els responsables i en general al personal de les administracions i institucions amb competències en la planificació i el desenvolupament de l’activitat física-esportiva.
4. La investigació i l’avaluació per la seva posterior aplicació a la població normal i especial (amb dificultats d’aprenentatge, alteracions psicomotores, etc. ).
5. La formació directe dels tècnics, monitors i entrenadors.
6. La intervenció directa amb els esportistes en les seves etapes d’aprenentatge i iniciació de l’activitat, com per exemple, l’entrenament d’habilitats psicològiques bàsiques.

Esport d’oci, salut i temps lliure (jocs i esbarjo)

Existeix un ample reconeixement dels efectes beneficiosos produïts per l’activitat física regular i el exercici, tan des del punt de vista físic com psicològic.

Els beneficis psicològics no només són evidents per la població normal, sinó també per el tractament dels trastorns psicològics com la depressió, l’ansietat, l’estrès, l’abús d’alcohol o de substàncies, etc. De la mateixa manera, la pràctica habitual de l’exercici físic pot resultar d’utilitat en la prevenció de trastorns psicològics. Amb aquesta finalitat, s’han elaborat i posat en marxa diferents programes d’activitat física amb finalitats terapèutiques i de salut, observant la necessitat d’evitar el fenomen de l’abandono i facilitar la iniciació i la adherència als mateixos; feines que s’inclouen en l’àmbit professional de la psicologia.

Per una altre part, en aquesta àrea d’intervenció professional dels psicòlegs inclou les feines a obtenir un desenvolupament psicosocial dels nens i adolescents a través de dos mètodes globals: la millora de la formació dels agents psicosocials (fonamentalment pares i entrenadors), i proporcionar als nens i joves les estratègies més adequades per la valoració dels seus èxits, d’acord amb l’etapa evolutiva en que es trobin.

En relació a la salut, es constata que en les organitzacions, els programes d’activitat física incrementen la cohesió i la satisfacció dels seus membres i faciliten les conductes laborals positives (augment de la productivitat, disminució de l’absentisme i dels dies de baixa per malaltia). A més a més, la pràctica de l’activitat física està molt associada amb la reducció dels factors de risc de les malalties cardiovasculars.

Per això, les funcions de l’activitat física i de l’esport de l’oci, salut i temps lliure, es basaran en dos grans eixos:

1. El coneixement dels efectes psicològics que poden comportar la realització d’activitats física-esportives.
2. El coneixement dels factors psicològics implicats en la realització de l’activitat.

L’esport de joc i esbarjo va dirigit a un tipus de població, es pot classificar amb:

1. Població sedentària.
2. Població amb àmbits de salut i oci adequats.
3. Població infantil i juvenil d’iniciació.
4. Població amb necessitats especials: tercera edat, minusvàlits.
5. Població en temps d’oci: turistes, oci urbà, oci rural,...
6. Població amb trastorns psicològics.
7. Població amb alta incidència en conductes de risc (prevenció i intervenció).