Categories dels esports

Els psicòlegs han dividit els esports en quatre categories per saber en quins aspectes s’han de basar a l’hora d’aplicar unes tècniques o unes altres, aquestes categories són les següents:

• Esports sense cooperació ni oposició. En aquests esports, el rendiment depèn primordialment de la relació entre l’esportista i els objectes amb els quals interactua. Els llançament i salts en l’atletisme, els salts des del trampolí, la gimnàstica esportiva i la rítmica són exemples representatius. L’esportista pot o no utilitzar instruments o màquines com els arc, els esquís, les motos..., però el més característic d’aquests esports són que les execucions de contrincants i companys, encara que se’ns presenti en el camp psicològic de l’esportista, no formen part de la interacció entre l’esportista i els objectes amb els quals interactua, com les dianes els llistons, les barres d’equilibri..., en canvi, la puntuació obtinguda pels seus contrincants pot ser un factor que li afavoreixi o perjudiqui, però la interacció bàsica s’estableix entre l’esportista i els objectes.
• Esports amb cooperació però sense oposició. En aquests esports, l’esportista, objectes i companys formen part de la interacció. La cooperació pot establir-se entre persones o animals, els cavalls per exemple, i per arribar a un bon rendiment es necessària una gran compenetració entre ells. Els patinatge per parelles, els salts hípics, la natació sincronitzada... en són bons exemples. Les accions dels contraris tampoc formen part de la relació. Aquests esports es diferencien del grup anterior perquè en ells l’esportista ha d’establir un total acoblament amb la “companyia” per a poder interectuar amb els objectes.
• Esports amb oposició i sense cooperació. En aquests esports, l’esportista, els objectes i els contrincants formen part de la interacció. Les carreres atlètiques, les carreres de natació, les carreres de motor, els escacs, el tennis individual i els esports anomenats “esports de lluita” també s’inclourien en aquest apartat. Aquests esports es diferencien dels anteriors, ja que les accions dels contraris formen part de la interacció i tenen una influència decisiva en el rendiment. Un judoka, per exemple, els seus moviments estaran directament relacionats amb els moviments del seu contrari.
• Esports amb oposició i col·laboració. En aquests esports, els esportistes, objectes, contrincants i companys formen part de la interacció. El tennis per parelles, els esports denominats “esports d’equip” estarien inclosos en aquesta categoria. Aquí, el rendiment depèn de l’enfrontament entre dues cooperacions. Per exemple, en el tennis per parelles, els tennistes han d’atendre la trajectòria de la pilota conjuntament amb la situació i posició pròpia, del seu company i dels dos contrincants.