PSICOACHING Consultoría en Psicología del Rendimiento Humano

(Extracte del treball de recerca en Psicologia Esportiva que sota el mateix títol va ésser Premi Isabel Blanco 2006 atorgat per la Associació de Titulats en Psicologia de l’Esport i de l’Entrenament Esportiu de la UNED)
Por: María Antonia Jordà
niajorda@copc.es

1. Preàmbul
El present treball es va plantejar com un estudi qualitatiu per determinar en quina mesura afecta la comunicació de l’entrenador i l’staff tècnic a les conductes, a les percepcions i a les actituds dels esportistes. I va tenir com a finalitat primordial avaluar els processos de comunicació interna d’un Grup d’Alta Competició en Tennis.
A nivell de conducta ens va interessar la comunicació en sí mateixa i, a nivell de conseqüències, cóm influeix en els esportistes psicològica i esportivament (en resultats, actituds, tasques, aprenentatges, satisfacció,etc...)
2. Principals funcions de la comunicació del binomi entrenador-esportista
La comunicació és un procés dinàmic en el que fem partícips als altres dels nostres pensaments, sentiments i accions, ja sigui de forma voluntària o involuntària. No consisteix, tan sols, en un procés de transmissió de la informació sinó que inclou un intercanvi d’idees i interacció entre les persones; la qual cosa està influïda per nombrosos factors (Hardy,1990; Martens,1987) .
Molt sovint es consideren com a principals funcions de la comunicació d’un entrenador: la transmissió de la informació, la influència en la motivació, el proporcionar feedback i, finalment, cohesionar al grup.
Així, en termes operatius, varem considerar que les habilitats comunicatives d’un entrenador es definien, entre altres, per:
a) Referir-se a accions concretes que els jugadors coneguin
b) Ser positius, directes i específics en la transmissió
c) Comunicar informació pertinent, de forma clara, coherent i evitant missatges dobles.
d) Ordenar i/o organitzar la informació i centrar-se en una sola cosa cada vegada.
e) Emetre missatges de manera immediata i assegurar-se de què s’ha comprés el contingut.
f) Separar fets d’opinions, així com assenyalar el què passa i no interpretar estats subjacents personals.
g) Comunicar-se de forma consistent i donar feedback.
h) Mostrar credibilitat i assumir els missatges com a propis.
i) I, finalment, escoltar de forma activa i facilitar l’expressió dels altres.

3. Estudi i Fases de realització
Es va treballar amb un grup privat d’alta competició que entrenava en un Club de Tennis de la ciutat de Barcelona durant la Pretemporada Competitiva. I, es va elegir aquest mesocicle competitiu amb la finalitat d’aconseguir un seguiment estructurat i una major ordenació en el procés- per ser l’únic període de la temporada en que solen estar presents tots els tècnics i tots els esportistes de l’equip alhora.
3.1. Composició de l’equip tècnic i de l’equip de jugadors:
El GATC estava integrat aleshores en el quadre tècnic per dos entrenadors, un assistent entrenador, un preparador físic i un psicòleg i per deu esportistes, dels que quatre eren jugadors seniors professionals i 6 eren esportistes juniors semiprofesionals.
L’avaluació es va fer a petició de l’equip tècnic i va tenir la seva justificació arran d’haver detectat déficits en el funcionament intern conseqüents als canvis soferts durant la temporada anterior 2003-2004 tant en el quadre tècnic com esportiu i que, lògicament, van implicar fortes necessitats de readaptació.
3.2. Objectius i punt de partida.
El punt de partida cal trobar-lo en la demanda conseqüent a la detecció dels problemes de comunicació més rellevants, a voler desfer les barreres de comunicació amb els esportistes, a avaluar l’estil i conductes més habituals d’interacció i a millorar la percepció de control al comunicar-se amb els jugadors.
Varem concretar tres objectius bàsics:
a) Comprensió dels mecanismes cognitius subjacents als déficits i problemes comunicatius del grup
b) Identificació de les variables més rellevants que afectaven als conflictes que es plantejaven.
c) Enfortir la percepció de control en la comunicació i determinar cóm afecta la comunicació d’entrenadors i staff a les percepcions i actituds dels esportistes del GACT
3.3. Fases de realització de l’estudi:
a) 1ª Fase: Episodis funcionals. Afrontament dels problemes de comunicació en una primera fase d’avaluació de necessitats en atenció a les queixes individuals i/o del grup durant la temporada 2003-2004.
Destaquem:
- Absència d’uniformitat en continguts comunicatius (tècnics, objectius, planificació/programació competitiva,...).
- Deficiències d’organització de què, cóm, quan i qui comunica
- Actuacions en les que no s’havia confrontat prèviament el que s’anava a comunicar. La qual cosa donava lloc a actuacions comunicatives diferents d’entrenadors i tècnics en situacions pràcticament idèntiques. Així com, solapaments, llacunes i interferències per manca de reunions regulars.
b) 2ª Fase: Avaluació, disseny i recollida de dades.
- Observació i valoració de processos i procediments de comunicació del GATC mitjançat Fulls de Registre d’Observació Directa de les vies de comunicació interna, Fulls d’Autoregistre , Entrevistes Semiestructurades i Entrevistes lliures individuals i/o grupals.
- Avaluació de conductes inicials. Situacions vinculades a conductes-problema:
1. Canvis freqüents en la programació/planificació de competició que suposaven, a voltes, que l’esportista desconegués a priori quin seria el proper torneig al que acudiria o qui seria l’entrenador que l’acompanyaria.
2. Canvis constants i de manera progressiva al llarg del macrocicle anual en la composició del grup d’esportistes i tècnics.
3. Manca de reunions de comunicació interna entrenadors-tècnics que suposava la resolució de conflictes “sobre la marxa” amb iniciativa d’un sol membre directiu sense compartir ni acarar informació; o que amb finalitats idèntiques es portessin a terme abordatges diferents o contraris que desorientaren al jugador. I també, que un entrenador tingués més informació que un altre i que transmetés aquesta informació als esportistes abans que a l’staff, amb la conseqüència obvia de què, a cops, el jugador tenia més informació que el propi tècnic.
c) 3ª Fase: Conseqüències i descripció de resultats.
Incidència de les conseqüències contingents a la comunicació de tècnics i entrenadors observables en actituds dels esportistes durant l’entrenament, durant la preparació física, respecte a la resta dels companys, a la competició futura, als resultats esportius,etc... i no observables que es puguin deduir i el seu impacte subjectiu sobre la conducta.

4. Síntesis de les conclusions
Dels resultats que varem obtenir se’n desprèn un grau de satisfacció notable del model de comunicació del GACT, sense inhibir-se en la crítica i autocrítica sobre la seva conducta comunicacional; de la mateixa manera del talant constructiu en la resolució de conflictes i d’un afrontament eficaç i realista a les deficiències manifestes. De les problemàtiques més rellevants cal assenyalar:
-Interferències comunicatives producte de la manca d’unificació de criteris, de coordinació d’informació tècnica, tàctic-estratègica i física entrenadors-tècnics i de consens en la transmissió de la informació.
-Necessitat de definir objectius clars consensuats i repartició eficaç de tasques a fi d’evitar solapament de funcions.
-Problemes en la comunicació de decisions i els seus conseqüents en la receptivitat dels esportistes
-Comunicació de entrenadors i staff massa informal que substitueix les sessions formals de comunicació eficient.
-Emfatitzar els interessos del grup en la seva globalitat en detriment dels interessos individuals de l’esportista.
Un aspecte interessant de l’avaluació realitzada i amb anterioritat al plantejament d’un pla d’intervenció en la resolució de conflictes va ésser observar repercussions manifestes pel simple fet d’avaluar. De manera que, l’avaluació mateixa va produir un efecte d’intervenció immediat. Així, sobre el quadre tècnic i d’entrenadores es generà un major desenvolupament de l’autocontrol, de l’autonomia, feedback constant de la pròpia conducta i increment de la motivació i adherència. Mentre que l’impacta sobre les conductes-problema va ser en el sentit de millores en l’habilitat de planificació d’objectius i negociació amb els esportistes; major percepció de l’autoeficàcia, de la presa de decisions, de l’avaluació del propi rendiment, motivació, frustració, fatiga,etc...; progrés en l’ajustament d’expectatives; acarament de la informació a transmetre i, sobretot, compartir informació amb presència i intenció clara en una mateixa tasca i objectiu. En definitiva, van incorporar múltiples coneixements psicològics al seu mètode habitual de treball.

Referències Bibliogràfiques
-Anguera, M.T. (comp.).(1991) Metodología Observacional en investigación psicológica. Barcelona P.P.U.
-Balaguer, I.(1994) Entrenamiento psicológico en el Deporte. Principios y Aplicaciones.Valencia. Albatros
-Buceta,J.M.(2004) Psicologia del Entrenamiento deportivo. Madrid. Dyckinson.
-Cox,R.H. (1990) Sport Psycholog: Concepts and Applications.Dubuque, IA. W.C.Brown
-Dosil, J.(2002) El psicólogo del deporte.Asesoramiento e intervención. Madrid Síntesis
-Murray,J.F.(2002) Tenis inteligente. Madrid Paidotribo
-Platonov, V.N.(1991) Entrenamiento deportivo. Teoria y metodología. Barcelona. Paidotribo
-Taylor, J (1989) Tenis: Psicologia Práctica Aplicada al Tenis. Barcelona. Direcció general de l’Esport.